Dídac Mesa
12 de enero de 2012
alicia coscollano
Dídac, quina és l’aportació del teu llibre?
He recollit totes les dades de flora del terme de Vinaròs, des de les més antigues de botànics com Antoni Josep Cavanilles, Sennen, (Étienne Marcellin Granier-Blanc) o Alfred Giner Sorolla fins a tesis doctorals com la de Carmen Villaescusa, de l’any 2000, o la de Ferran Royo de l’any 2006, a més de les diferents aportacions realitzades per grups com Ecologistes en Acció, que a la revista Toll negre han aportat moltes dades de la flora. He intentat actualitzar i ampliar la informació que ja existia.
Per què és necessari saber quin és l’estat de la nostra flora?
Vinaròs es troba dins del clima mediterrani i aquest conté molta diversitat climàtica, i diversos microclimes. Això provoca l’existència de plantes que sols es troben a determinats punts d’una zona, el que s’anomena endemismes. És necessari saber quines són aquestes espècies i en quina situació es troben perquè la més mínima intervenció, a conseqüència dels baix número d’individus, podria provocar la desaparició d’espècies del nostre planeta.
El plantejament del llibre ajuda a la seua lectura i interpretació del contingut.
He intentat incloure moltes imatges, amb un apartat de coneixements previs perquè el lector s’hi familiaritzi. A més, he intentat explicar-les de manera fàcil i concisa a les conclusions i he incorporat un glossari explicant tota la terminologia científica per poder fer-la més entenedora. El cos principal del llibre, les fitxes, s’acompanyen de moltes fotografies de diferents aspectes de la planta. Desprès he utilitzat simbologia amb colors perquè siga molt més didàctic i fàcil de llegir, més amè. En cap moment, però, es tracta d’un llibre per a llegir d’una tongada, sinó que es tracta d’un llibre de consulta.
A banda de l’interés que puga generar en gent interessada en el llibre, per a quins estudiants pot ser aconsellable?
En principi a qualsevol que vulga conèixer la nostra flora més singular, però als que més els pot interessar és als botànics, enginyers forestals, farmacèutics. Qualsevol persona que vulga fer un estudi d’impacte ambiental a Vinaròs crec que hauria de tindre en compte aquest llibre. El llibre recull totes les plantes més rares, més amenaçades, que estan en perill de desaparició.
Creus que s’hauria d’impulsar la comunicació entre la teua especialitat i la societat?
Clar, per a que la gent conega el seu patrimoni natural, és una opinió personal, però crec que som massa antropocèntrics. Donem molt de valor a les coses que fa l’home, però no valorem les aportacions de la natura, que és la que proporciona els recursos naturals per a poder sobreviure. No podem deixar-la de banda.
Creus que s’està iniciant, d’alguna manera, el camí per a una correcta gestió del medi natural al nostre territori?
Per ara no, directament no. Sembla que actualment està tot més parat, però és una conseqüència directa i un reflex de la profunda ciris econòmica que estem vivint que no d’una voluntat de protegir el territori. Les petites parts de territori a protegir, a més, són les que solen tindre el sòl més barat , és on es fan les actuacions. S’hauria de plantejar vore a quines zones es poden fer actuacions i a quines no, gestionar millor el territori, i no anar a base d’impulsar actuacions en llocs on es troba el sòl més barat, que, moltes vegades, són les que tenen més riquesa paisatgística o ecològica.
Com explicaries quant és de delicat l’equilibri del nostre ecosistema?
Un ecosistema és delicat quan té dificultat per regenerar-se, i depèn de l’actuació que hi facis. En un incendi forestal, per exemple, la vegetació es regenera de seguida, el que un ecosistema no suporta són reiterats incendis, que s’impulse una explotació agrària o una urbanització. Els ecosistemes mediterranis tenen dificultat per a regenerar-se, ja que hi ha una pluviometria molt variable, i són sensibles a l’erosió i a la desertització.
Què li diries a la gent que creu que esta manera de pensar va en contra del progrés i de l’economia?
Que podem anar progressant, però que els recursos del planeta són finits. Per molt de progrés i economia, si no tenim recursos… no es pot anar en contra de la natura, perquè nosaltres formem part de la natura. Es tracta de que cadascú tinga la seua funció, que els economistes gestionen l’economia, però que els que coneixen la natura siguen escoltats per a gestionar el territori, perquè sembla que els que gestionen el territori són els polítics, o almenys els que tenen l’última paraula per a fer una actuació.
Quina seria la o les especies que segons el llibre estan en situació de perill més acusat?
A nivell local, les que tan sols queda un exemplar o dos en tot el poble. També són molt fràgils aquelles de les quals queden pocs exemplars a nivell autonòmic, estatal o a nivell mundial, estes serien les que s’haurien de tenir més en compte. Si hi ha una pèrdua a nivell local, en principi no és molt greu, perquè a altres ciutats de l’entorn poden trobar-se, però una planta que desapareix a nivell mundial, ja no es pot recuperar.
