L’auditori Carles Santos acull la presentació de ‘Cròniques de la innocència’

21 de agosto de 2011

La presentació reuneix a 100 persones a l’emblemàtic edifici de la Fundació Caixa Vinaròs

Redacció
L’espai Santos a la Fundació Caixa Vinaròs acullia dissabte passat dia 20 la presentació del segon llibre, i tercera publicació, de l’autora Alicia Coscollano, cap de redacció del setmanari 7 dies actualitat de Vinaròs què, en aquesta ocasió, mostrava l’altra faceta com a escriptora.
L’acte, conduït per el periodista Xavier Flores, que va aportar un to càlid i directe a l’acte, va comptar amb l’assitència de 100 persones, i va gaudir d’una estructura que pretenia fugir de formalismes. Amb aquesta finalitat, i per tal de que el públic es fera un «tast» del llibre, l’actriu Anna Foix va realitzar una lectura dramatitzada que, com ja va succeir en els espectacles Símbols i Cambalache, va deixar els assistents totalment corpresos. Jugaven a favor la intensitat dels textos, la llarga experiència d’aquesta actriu en tot tipus de papers, especialment en registre dramàtic, i la connexió entre autora i actriu. Foix es desbordava, gesticulava, i omplia l’escenari amb la veu trencada en alguns moments i amb un grau d’elevada ironia en altres.

Flores es referia a Coscollano com, «companya de professió», realitzant una aproximació a la vida professional de l’autora, en la vesant periodística al setmanari 7dies actualitat Vinaròs o la seua etapa com a corresponsal provincial, així com la seua col·laboració amb la revista digital Vinaròs news, mitjà on està a càrrec de la columna literària. Flores també destacava les publicacions anteriors de Coscollano, com ara, Cosas rotas, novel·la curta que va obtindre el Premi de Narrativa Autors Benicarlandos; o La Polinesia, finalista del Concurs de Narrativa per a Dones convocat per la Generalitat, o la vessant com a directora dels espectacles Símbols i Cambalache, aquest últim va visitar l’auditori de Vinaròs, basats en els seus textos, els anys 2000 i 2002, respectivament. «Recordo que no fa molt que Alicia, d’una manera tímida, però irònica, tal com ella és, me va dir que havia acabat de fer un artefacte, i es referia amb aquesta paraula tant indefinida al llibre que avui presentem. «Anècdotes al marge, la publicació del llibre suposa un pas molt important, això demostra que mai no havia perdut de vista el que volia: escriure», assenyalava Flores, dessitjan-li finalment que continuara amb la trajectòria literària. Castell, editor, remarcava la vessant periodística que desenvolupa Coscollano, «escriure en premsa no es el mateix, deu ser objectiva, no tindre sentiments, i transmetre el que els altres diuen, és en aquesta obra on pot alliberar-se, volar, invitant-mos a visitar el seu món interior, ja que cada relat que conforma el seu llibre és un univers en si mateix, té un sabor i un sentiment deliciós i exquisit, molt intens», remarcava, «t’animo a fer un pròxim recopilatori, que aquest se m’ha fet curt, i el pròxim il·lustrat», animava Castell. L’autora encetava posteriorment una llista d’agraïments que passaven per la lliçó magistral oferida per un magnífic Joan-Elies Adell i per una-menció especial a Carles Santos, que prologa el llibre, «ara el meu llibre també és espai Santos», destacava, afegint «és un privilegi compartir pàgines amb tu, perquè a més de ser un artista reconegut internacionalment, eres una persona amb molta sensibilitat i un ésser creatiu inesgotable. Gràcies mil, Carles». Coscollano feia referència també a una il·lustració interior, un quadre pintat per una íntima amiga que titula la segona part del llibre, Exilis. El llibre s’atura en-paisatges imprescindibles, com la costa nord, en persones com Francesc Batiste Baila i indrets com la partida Covatelles, que pertanyen a la geografia personal de l’autora.

Adell, mestre de la metàfora
Per la seua part, l’escriptor i director de l’Espai Llull a l’Alguer, Joan-Elies Adell, aportava una inestimable aproximació a l’obra mitjançant una dissertació magistral a partir de la paraula «artefacte» i les diferents interpretacions del concepte. Adell, escriptor mestre de la metàfora, conta amb una obra poètica d’alt nivell publicada, com La matèria del temps premi Gabriel Ferrater de poesia, Oceà immòbil guardonada amb el premi Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, o Encara una olor premi Alfons el Magnànim, entre altres. Adell se sentía «molt emocionat de poder estar en Vinaròs parlant de literatura». El director de l’Espai LLull confesava que des del primer moment, en saber que es tractava d’un artefacte literari ja va saber «que me interessaria el llibre, perquè si algú defineix una creació seua, un obra literària, com artefacte, ja està dient moltes coses del seu projecte artístic, creatiu i literari, i, també, sobre la seua concepció de l’art i de la vida». Adell, que situava el títol del llibre en “una reflexió de la memòria i del que som”, rescatava la idea de «mirall» que es reitera en l’obra presentada dissabte per remarcar-lo com a punt de partida d’una recerca «microhumana», «conscientment o no, Alícia ha tingut en compte la famosa frase de Flaubert, perquè una cosa esdevinga interessant hi ha prou en mirar-la molta estona, i crec que ella ha mirat molta estona, fora i endins». Joc en el llenguatge, reflexió metalingüística i metaliterària s’afegeixen a la sensació d’una «mirada documental diferent», que pretén reflectir la seua realitat. «També és un llibre romàntic», un romanticisme referit al romanticisme alemany, que fa 300 anys ja parlava de «la literatura total», basada en la creença que «la barreja de gèneres era una cosa necessària per fer una revolució de la literatura i Cròniques de la innocència és, també, aquesta voluntat romàntica de no tenir por a saltar-se els límits dels gèneres». Adell feia referència als contes que apareixen a l’obra, com a» artefacte narratiu per a ser llegit d’una sola tirada». Finalment, Adell destacava algunes frases d’alguns dels contes, destacant La Polinesia, «m’ha agradat molt», o un altra extreta de A unas cuadras del cielo, situat en un context argentí: «Tu abuelo fue un hombre, a pesar de su literatura».

Más Notícias: