La Restauració 6: El Règim de Primo de Rivera Vinaròs (1923-1927)


Un cop d’Estat no és altra cosa que la transició sobtada d’un règim parlamentari a un de militar en una conjuntura sociopolítica en què el parlamentarisme ha deixat de ser una eina útil per als poders fàctics. Democràcia parlamentària o dictadura militar són termes diferents que defineixen qualsevol règim antidemocràtic, és a dir, sense autogestió popular. Les conseqüències més traumàtiques d’un cop d’Estat es donen quan la desestabilització parlamentària és causa d’una rebel•lió popular. Quan el poble posa en perill la continuïtat de sistema, el capitalisme trontolla, el parlamentarisme desapareix i mostra l’autèntica cara totalitària de l’Estat.
La sublevació militar de 1936 entra de ple en aquests paràmetres traumàtics en els quals no es pot incloure l’acció de Primo de Rivera, entre altres raons, perquè el 1923 no estava en crisi el capitalisme ni tampoc la continuïtat de l’Estat. El pronunciament primoriverista es va donar en un context de regressió del moviment obrer, exhaust desprès de tres anys de lluites fracassades i amb l’alt comandament militar tancant files al voltant de la monarquia. La burgesia catalana veia el nou règim com una protecció contra la conflictivitat obrera i un fre contra el regionalisme separatista, mentre l’Església i les capes mitjanes rurals tampoc s’oposaren en interpretar-lo com un gir favorable als seus interessos ideològics i omnipotents. Els partits conservador i liberal també es resignaren malgrat que el cop d’Estat suposava la desaparició de la seua activitat política.
L’etapa de la Dictadura abastarà dos volums: el primer sobre les raons del cop d’Estat i la constitució del nou règim, el segon de les causes de la caiguda i l’adveniment de la República.

Altres títols dintre de: Estudi històric i assaig, Llibres