Cròniques de la innocència és un recopilatori, un artefacte literari, que s’ha convertit en la tercera publicació de la escriptora Alicia Coscollano Masip, que ha publicat la novel·la Cosas rotas, IV Premi d’Autors Benicarlandos 2001. El seu relat breu La Polinèsia va quedar finalista del III Concurs de Narrativa per a Dones convocat per la Generalitat Valenciana.
A ‘Cròniques’ Coscollano ha realitzat un recull de relats breus, proses poètiques, texts que efectuen una immersió en el món periodístic i, també, algun poema, material a través del qual analitza de manera intimista mitjançant una personal percepció el món que ens envolta, una anàlisis en el qual predomina la investigació en el llenguatge, el gust pel joc amb la paraula. Amb un pròleg Prologat eminentment “santista” elaborat per Carles Santos, ‘Cròniques…’ intenta conduir a la reflexió i contempla amb certa ironia l’evolució de l’esser humà dins d’un context sovint brutal. Un artefacte literari que se inicia amb Pròxima parada i finalitza el viatge amb Passadissos, dos relats que l’autora ha incorporat a aquest volum que compta amb una primera part del llibre amb dos marcades influències, una que prové de la prosa francesa més rimbaudiana, l’altra d’una inevitable visita a Pessoa.Cròniques de la innocència és un recopilatori, un artefacte literari, que s’ha convertit en la tercera publicació de la escriptora Alicia Coscollano Masip, que ha publicat la novel·la Cosas rotas, IV Premi d’Autors Benicarlandos 2001. El seu relat breu La Polinèsia va quedar finalista del III Concurs de Narrativa per a Dones convocat per la Generalitat Valenciana.
A ‘Cròniques’ Coscollano ha realitzat un recull de relats breus, proses poètiques, texts que efectuen una immersió en el món periodístic i, també, algun poema, material a través del qual analitza de manera intimista mitjançant una personal percepció el món que ens envolta, una anàlisis en el qual predomina la investigació en el llenguatge, el gust pel joc amb la paraula. Amb un pròleg Prologat eminentment “santista” elaborat per Carles Santos, ‘Cròniques…’ intenta conduir a la reflexió i contempla amb certa ironia l’evolució de l’esser humà dins d’un context sovint brutal. Un artefacte literari que se inicia amb Pròxima parada i finalitza el viatge amb Passadissos, dos relats que l’autora ha incorporat a aquest volum que compta amb una primera part del llibre amb dos marcades influències, una que prové de la prosa francesa més rimbaudiana, l’altra d’una inevitable visita a Pessoa.