EL BARREIG DE TORREBLANCA i l’armada santa

Escrito porEscrit per:

La investigació històrica té una enorme varietat de possibilitats a
l’hora de concretar l’objecte de la recerca. Al capdavall, la vida de les
persones al llarg dels segles ha estat tan diversa i complexa com les
nostres del món actual. Són un poliedre de moltes cares, les quals
poden ser objecte de l’atenció de les investigacions per conèixer com
les persones del passat respongueren als desafiaments de la seua vida,
privada i col·lectiva.
A més a més, aquestes històries, per individuals que siguen, no tenen
mai un exclusiu escenari local, aïllat del seu context. La història d’una
persona, d’una família, d’una comunitat i poble, sempre s’emmarquen
en el context de la resta de la societat, del seu voltant, del país del qual
formen part i, en moltes ocasions, fins i tot de les relacions amb altres
pobles i països, no sempre propers. No cal insistir massa en com som
afectats en el present més immediat per les alteracions en la producció
d’objectes de consum a la Xina, pel subministrament de gas des de
Rússia o de cereals panificables des de la Ucraïna. Per això, les persones
que investiguem en Història fa temps que deprenguérem que la història
local no pot separar-se de la història general del seu entorn.
I encara més. De vegades, alguns fets històrics del passat no sols
tenen una possible interpretació des del present investigador, sinó que
al llarg dels segles dits fets foren recordats, commemorats, contats,
reinterpretats i explicats per les successives generacions. Lògicament,
eixes noves memòries de fets més antics estaven influïdes per les idees
culturals, polítiques, socials del moment en el qual eren recordades
i relatades de nou. I és així com neixen els mites. En la reinterpretació
que fa cadascuna de les societats i èpoques de fets històrics del passat,
sumant als primitius fets la nova mirada dels que ho fan en el seu present.
Ve tot això a compte per tot allò que Josep Maria Pañella ens proposa
conèixer a través del treball que ens presenta en aquest llibre. La història
i el mite d’un fet traumàtic que va patir la vila de Torreblanca a finals del
segle XIV, fa vora sis segles i mig. L’assalt i saqueig –la paraula valenciana
de l’època que junta les dues coses és barreig —de Torreblanca per pirates
barbarescs. Com ell mateix explica en l’obra, no va ser un fet aïllat en el
context polític i social de l’època. Els enfrontaments entre les societats
feudals de fe cristiana i les societats mediterrànies de religió islàmica
baixmedieval venien de lluny i continuaren en segles posteriors. Les
mateixes conquesta i repoblament de les terres valencianes en temps del
rei Jaume I en el segle XIII respongueren al mateix conflicte de molt llarga
durada en el Mediterrani. I entre els segles XIV i XVII, dita confrontació,
en l’àmbit valencià, de la Corona d’Aragó baixmedieval, i de la Monarquia
Hispànica a partir del 1512, prengué sovint la forma d’aquests saquejos
mutus en els països oposats. A més, en el cas valencià dita violència tenia un component social i humà específic. Fins a un terç de les persones habitants en aquell regne de València dels segles XIII al XVII eren musulmans, amb el nom de mudèjars fins 1521 i el nom de moriscs fins 1609. Aquells “pirates”
arribaven a les costes valencianes per trobar-se amb més de dues-centes
mil persones que consideraven “la seua gent”, i que clarament estaven en
una situació de marginació i explotació molt considerables.
És en aquest context històric en el qual cal entendre el “barreig” de
Torreblanca i la resposta un temps després de l’“Armada Santa”, les dues
expedicions navals militars entre 1398 i 1399 promogudes pel consell
municipal de la ciutat de València, completades amb participació de les
principals ciutats de la Corona d’Aragó, amb l’objectiu de represaliar les
terres d’origen de l’atac. Dita campanya militar estigué embolcallada
del llenguatge religiós-cultural de l’època, amb el protagonisme de “fer
revenja” del sacrilegi comés en l’assalt a la parròquia de Torreblanca. I dit
argument va ser repetit en segles posteriors de forma habitual.
Però l’estudi històric i l’ampliació que ens aporta l’autor del llibre
permet comprendre millor com el fet de dita “Armada Santa” tingué molt
a veure amb recuperar la seguretat en el tràfic comercial marítim de la
Mediterrània Occidental en un temps en què la Corona d’Aragó també
incloïa les grans illes de Sardenya i Sicília. L’autor observa la contradicció
entre l’objectiu “religiós” de l’Armada i la selecció de les viles de Tedeliç
i Bona com objectiu militar, uns ports mercantils i de corsaris però no
implicats en l’assalt a Torreblanca per part de les naus de la ciutat de
Bugia. En breu, la guerra com mecanisme de control de dita mar per
assegurar els negocis dels seus mercaders, els qual eren els dirigents de
les seues principals ciutats.
Són uns fets que havien estudiat en algunes ocasions anteriors ja fa
temps amb bastant detall, però Pañella ens presenta un relat-balanç del
que se sap molt complet i actualitzat amb una considerable consulta
de bibliografia històrica especialitzada. Encara més, amb paciència ha
aconseguit resoldre alguns dubtes i errades a partir de la localització de
nous documents complementaris de la mateixa època, com ara el fixar la
data del barreig de Torreblanca en l’any 1396 i no 1397 com s’havia escrit
fins ara.
Però el llibre no es limita a aquesta part estrictament històrica i,
atenent el ressò que tingueren aquells fets al llarg dels segles posteriors,
s’ha endinsat en una recerca de tipus historiogràfic molt rellevant.
Sobre com dits fets han estat interpretats, relatats o fins i tot en part
reinventats en diversos moments. Pañella, en aquest sentit, ha fet un
magnífic esforç de recerca bibliogràfica i documental per trobar el rastre
de totes les cites de molt diversos autors que se n’han parlat del tema, i
ens els presenta de forma molt aclaridora.
Ha escorcollat com va crear-se un mite al voltant d’aquesta història
baixmedieval, embolcallada amb una aura de religiositat catòlica en la
major part dels casos. Que no en tots. No és estranya dita lectura dels
fets de Torreblanca amb el prisma de la religiositat cristiana dels segles
passats. Fins pràcticament el segle XIX la major part de la vida i cultura
de les nostres societats estigué regida i marcada per dita visió del món,
creada i reproduïda molt a sovint per persones eclesiàstiques o, si més no,
imbuïdes de tal formació. I per això, en la qüestió del mite, la recuperació
de les “sagrades formes” ocupà un espai central i aclaparador en la
justificació dels fets. I no, en canvi i per exemple, l’objectiu d’aconseguir
la llibertat dels torreblanquins esclavitzats.
Dita mitificació és la que explica les diferències entre els relats
posteriors dels fets, i en la deriva vers una reconstrucció de la “croada” que
anava incorporant nous aspectes. Per exemple, de les notícies originals
sobre participació de gent d’alguns gremis de la ciutat de València en la
primera armada de l’any 1398, anà passant-se al protagonisme concret
del gremi de blanquers de la ciutat de València. Això és, la gènesi d’una
“llegenda” a partir del relat que circularia de forma pública per la capital
valenciana, coneguda per tot el món, i que va concretar-se en el fet de
què dit gremi se l’apropiara i la representara en desfilades pel carrer, com
ara la processó del Corpus, sabedor de què els espectadors entenien el
significat de les disfresses.
Per acabar, no puc resistir-me a ressaltar l’aportació que sobre la
“memòria” dels fets de Torreblanca i la “croada” posterior va fer el gran
novel·lista i polític valencià Vicente Blasco Ibáñez. Aquest escriu a principis
del segle XX, per tant en un context cultural i social profundament
diferent als dels relats d’aquests fets dels segle anteriors. La cultura laica
i també ja clarament anticlerical, de Blasco i de la societat progressista
del seu temps i posteriors, ja no acceptaven els relats religiosos mitificats
anteriors. I Blasco escriu un relat de la representació teatral del gremi
de blanquers de València sobre aquells fets medievals senzillament
deliciosa en la seua ironia mordaç i punyent, actualitzant-se al context
de la seua època.


Enric Guinot Rodríguez
Catedràtic d’Història Medieval
Universitat de València.

Order BARREIG BARREIG @ €20,00

Otros títulos dentro deAltres títols dintre de: Estudio histórico y ensayo, Recientes