És en aquest context històric en el qual cal entendre el “barreig” de Torreblanca i la resposta un temps després de l’“Armada Santa”, les dues expedicions navals militars entre 1398 i 1399 promogudes pel Consell municipal de la ciutat de València, completades amb participació de les principals ciutats de la Corona d’Aragó, amb l’objectiu de represaliar les terres d’origen de l’atac. Dita campanya militar estigué embolcallada del llenguatge religiós-cultural de l’època, amb el protagonisme de “fer revenja” del sacrilegi comés en l’assalt a la parròquia de Torreblanca. I dit argument va ser repetit en segles posteriors de forma habitual.
Però l’estudi històric i l’ampliació que ens aporta l’autor del llibre permet comprendre millor com el fet de dita “Armada Santa” tingué molt a veure amb recuperar la seguretat en el tràfic comercial marítim de la Mediterrània Occidental en un temps en què la Corona d’Aragó també incloïa les grans illes de Sardenya i Sicília. L’autor observa la contradicció entre l’objectiu “religiós” de l’Armada i la selecció de les viles de Tedeliç i Bona com objectiu militar, uns ports mercantils i de corsaris però no implicats en l’assalt a Torreblanca per part de les naus de la ciutat de Bugia. En breu, la guerra com mecanisme de control de dita mar per assegurar els negocis dels seus mercaders, els qual eren els dirigents de les seues principals ciutats.
Enric Guinot Rodríguez
Catedràtic d’Història Medieval
Universitat de València.
