Andreu Escrivà: «Cal protegir Aiguadoliva»

12 de enero de 2012

alicia coscollano
Andreu Escrivà és un jove de València que es va apropar a la nostra ciutat per aprofundir en els ecosistemes aquàtics de Vinaròs. D’aquesta aproximació en va sorgir el treball d’investigació “Biodiversitat del zooplàncton i microzoobentos d’ambients aquàtics continentals a Vinaròs i al Baix Maestrat”, investigació que guanyaria la ‘II Beca per al Desenvolupament de Treballs d’Investigació’ que atorga l’Ajuntament de Vinaròs, editat per Antinea. El llibre es presentava a la Sala d’actes de la Biblioteca el passat dia 1 de desembre. A l’acte assistien el regidor de Cultura, Lluís Gandia, l’editor Pablo Castell i l’home que va convertir-se en la brúixola del jove Escrivà per a moure’s pel nostre territori: Antoni Sanz.
El llibre se centra bàsicament, com comentava Escrivà, en la biodiversitat dels nostres ecosistemes, els de la nostra ciutat i els del Baix Maestrat, un aspecte del patrimoni del qual aquest jove de 28 anys -estudiant de Ciències Ambientals i que compta al seu currículum amb un Màster en Biodiversitat i Conservació d’Ecosistemes- destacava la riquesa amb la qual comptem a la zona quant a zones humides, sovint desconeguda, “disposeu d’una biodiversitat bestial”.

L’obra té un títol que pot semblar complex per als profans.
Sé que el títol és una mica complex, però és el que s’ha estudiat, una part dels ambients aquàtics de Vinaròs i de la zona. El que s’ha fet és investigar per a realitzar un llibre més o menys amè, el més fàcil de llegir possible, amb un glossari que explica perquè hem estudiat el que hem estudiat, com ho hem estudiat, i quines conclusions podem extraure’n.

Durant la investigació ha existit algun aspecte que t’ha cridat l’atenció respecte a l’àmbit territorial del Baix Maestrat?
Hi ha vàries coses, la primera és que es compta amb més patrimoni en biodiversitat del que la gent es pensa. Tenim desembocadures de rius com el Sénia o Aiguadoliva amb una riquesa espectacular, i tenim altres sistemes aquàtics que la gent no valora, com per exemple les basses de ramat, que poden ser interessants a nivell de biodiversitat. El Baix Maestrat és una comarca amb un rang de biodiversitat espectacular, tenim des de la costa de Vinaròs fins a la Tinença de Benifassà en alta muntanya, amb condicions climàtiques molt diverses, i això no es troba en tots els llocs, i, a més, resulta interessant comprovar com canvia la biodiversitat en funció de l’altitud, o de la grandària de les basses. Hi ha molt de patrimoni encara per protegir. Cal conèixer-lo més.

És millorable l’estat d’aquest patrimoni, diguem, aquàtic o de zones humides?
Existeixen més sistemes en aigües interessants dels que em pensava abans d’iniciar l’estudi. Vull dir que hi ha espècies poc comunes, vam trobar en Aiguadoliva un tipus de peix que no era l’objectiu del meu estudi, però que no s’havia detectat en altre lloc que no fóra la conca de l’Ebre o el Xúquer, i ha aparegut aquí a Vinaròs. A més, hi ha més punts d’aigua del que la gent es pensa, des de basses de reg, a cocons, a rius, estuaris, etc., la qualitat és bona, però manca protecció legal, hi ha molta feina a fer.

Així, l’estudi constata la bona qualitat de les nostres aigües.
Hi ha àmbits que cal posar en valor i protegir. Aiguadoliva no està protegida, no disposa de cap mena de protecció ni catalogació. És una zona humida molt interessant, en condicions molt canviants i amb diversitat aquàtica, cal protegir-la. Tenim cocons amb aigua molt dolça, fins a aigua salina, en aquest moment està plena de deixalles, i això és el que s’hauria d’evitar a tota costa. És un patrimoni que teniu i que cal conservar.

La protecció ha de gestionar-se a l’administració?
Crec que en certa mesura l’Ajuntament, humilment, i com a base amb l’estudi que presentem, hauria d’intentar preservar, presentar l’estudi com una base científica per preservar la qualitat de les aigües, perquè aquestes zones no són tan comuns al territori valencià. Les administracions local i autonòmica haurien de pressionar per dur a terme una protecció més efectiva, no a nivell de Parc Natural, però sí a nivell de paratge natural municipal.

Què representa personalment haver obtingut el premi de la beca?
Una satisfacció molt gran per poder investigar i contribuir al coneixement del patrimoni natural de Vinaròs i del Baix Maestrat, i en definitiva, ajudar a que la gent conegui millor el seu patrimoni natural, que són els seus valors, per què cal preservar-lo i com es pot millorar. A més d’aportar una base de coneixement des del qual es pot realitzar un seguiment ambiental a aquests ecosistemes.

Creus que amb la crisi la teua especialitat pot trobar una canalització laboral adequada?
Espero que sí, però serà complicat, perquè el tema mediambiental és el primer a caure a les administracions, es considera una cosa prescindible, quan no és així perquè el que fem és donar valor a un patrimoni que es pot potenciar com a eina turística, de coneixement local, de preservació de les arrels del poble, ambientals de territori, en aquest sentit, espero que hi hagi vies per treballar i potenciar aquests aspectes.

Penses que hi ha un canvi en la sensibilitat?
Crec que sí, que la gent s’estima el que té a prop i que està aprenent a valorar-ho. Tot i així, cal més treball perquè la gent el conega, s’hi aproxime, el toque, sàpiga que preservar una bassa de ramat és important, per què si no, no la preservarà ningú.

Quin és el pròxim projecte en el qual t’agradaria participar?
La Unió Europea vol que l’any 2015 totes les aigües disposen d’un índex de qualitat que compte amb informes ecològics, és un camp nou molt interessant. A l’Ajuntament de Vinaròs li pot anar bé comptar amb un estudi com aquest, no tots els ajuntaments poden fer bandera de tindre un estudi com aquest. La directriu de la UE és la restauració de sistemes.

Más Notícias: