Entrevista a Pablo Castell

21 de agosto de 2011

“Les editorials menudes ens podem adaptar més ràpidament que les grans: una bactèria té més probabilitat de sobreviure a un cataclisme que un dinosaure”

alicia coscollano
Als 35 anys, Pablo Castell s’ha fet càrrec d’Editorial Antinea, una de les branques que s’ha desenvolupat sota el paraigües de l’empresa familiar Artes Gráficas Castell Impresores. Antinea és actualment l’editorial amb més nom i més tradició que existeix a la ciutat, i, també, la de més recorregut a nivell comarcal. Pionera en el seu temps, ha publicat llibres dirigits, bàsicament, a la investigació històrica, tot i que compta amb títols d’autors que, com Francesca Aliern Pons, van iniciar-se en l’edició amb aquesta marca editorial fundada per Paco Castell, pare del jove editor, i persones amb rellevància i inquietuds culturals com Alfred Giner Sorolla. Tot i que la gent de vegades confon la secció d’imprempta i d’editorial, Pablo i l’equip editorial han marcat una línia que en els últims anys ha observat la importància d’escollir els títols, “tot un art” i de continuar amb la tasca encetada fa 15 anys. Pablo, que de menut volia ser astronauta, mai no va pensar que acabaria fent-se càrrec de l’empresa familiar. Actualment s’interessa per l’ecologia, els mitjans de comunicació digitals i confessa que practica l’Airsoft.

Com passa un estudiant de Farmàcia a fer-se càrrec d’una editorial?
El cert és que sempre he sigut un “yonki” de la lectura en tots els formats: llibres, revistes, còmics… però era més de ciències que de lletres, i al mateix temps, m’agradava l’art -però no tant com per a fer Belles Arts-, i els ordinadors, -però no tant com per a fer Informàtica. Vaig començar disseny gràfic, tenia l’avantatge de ser multi-disciplinar i, casualment, el meu pare tenia una novel·la a mig editar, que s’havia quedat penjada i calia acabar-la. Es tractava d’Encuentro en el adiós. Vaig descobrir que el disseny se’m donava bé, vaig començar a enganxar-me, i aquí estem!

Editorial Antinea fa 15 anys que va encetar la seua trajectòria, vas assistir al naixement del primer llibre?
No, ja que les primeres edicions les va fer Paco Castell, el meu pare, com una barreja entre experiment i il·lusió bruta, sense cap pla ni projecte. Va ser gràcies a la influència de diverses persones que va fundar l’editorial, potser principalment per la d’Alfred Giner Sorolla.

Quin record queda de les primers publicacions?
Sens dubte, el record dels primers autors, sobretot, dels que ja no són amb nosaltres, com Alfred Giner Sorolla o Francesc Batiste Baila. N’hi ha d’altres que encara tenim el goig de saludar i/o continuem col·laborant amb ells: Juan Bautista Simó Castillo, Francesca Aliern Polls o Ricardo Muñoz. Són els primers noms amb els quals es va formar l’editorial tal i com la coneixem actualment.

La línia principal de l’editorial és la de la investigació històrica, però no s’ha tancat del tot a altres estils?
Esperem que no, sols que alguns gèneres, com l’assaig i la novel·la, sembla que són menys “subvencionables” i ja que les grans entitats han “tancat l’aixeta”, anem amb peus de plom per tal de no fer més grans les pèrdues econòmiques. A més, aquest tipus de llibres són més arriscats, ja que la venda depèn de l’opinió del lector.

Pot destacar alguns dels títols que t’han donat més satisfaccions?
Molts! Partint dels últims grans èxits com La Pastora, del Monte al mito, de José Calvo, o el volum dedicat al IV Centenari de l’arribada de la relíquia, respectivament, en tenim alguns que ens han donat a conèixer internacionalment, com El sol se extingió en Mauthausen, un llibre que ens l’han sol·licitat de diversos països. Hi ha un exemplar d’aquest llibre a la biblioteca del Congrés de Washington. També cal destacar el llibre Vinarocenses en América, de Ramon Redó, que va propiciar l’agermanament de Vinaròs amb la ciutat argentina de Rio Cuarto. La llista segueix i segueix.. som com uns pares que pensem que tots els nostres fills són guapos.

Quin ha sigut el moment més difícil que has hagut d’afrontar durant aquests anys?
La mort d’Alfred Giner Sorolla. No sols era una bellíssima persona, molt afable, humil, molt culte. També era un combustible espiritual i un gran amic del motor de l’editorial, el meu pare, Paco Castell. Era molt perfeccionista, molt, i els seus primers llibres eren també els primers llibres “en serio” que hi fèiem.

Quina creus que és la clau actualment per mantenir en marxa un negoci?
A part de treballar com un bèstia, adaptar-s’hi. Ja no és suficient fer la feina i fer-la bé. A més s’ha de vore si és productiva, i a més, si es podrà cobrar per ella. La situació actual és més complicada que mai, però no es pot caure en la autoindulgència o donar excuses. S’han de provar coses noves i reinventar les antigues. I a més, gestionar les pèrdues i innovar tecnològicament.

Editar en aquest temps és, com a poc, una missió quasi impossible. Quina és la principal preocupació que pots tindre avui en dia a causa de la situació econòmica?

Per desgràcia, la “pela” mana, i ens obliga a tots a pensar com a mercenaris; per tant, per a editar llibres -ja que és una activitat poc gratificant econòmicament- (espiritualment ho és molt!) depenem de les “ajudes” o compra d’obres de les grans entitats. I per arrodonir, “ningú és profeta a la seua terra” i històricament, crec que l’Ajuntament de Vinaròs s’ha involucrat poc en l’única editorial que hi ha al nostre poble. Això sí, cal agrair el suport de Caixa Vinaròs, però tota ajuda és poca.

S’han hagut de limitar els llibres editats anualment?
Sí, malauradament. Tot i que, a conseqüència de la crisi, la venda de llibres ha pujat (llegir és, de tots els vicis, el més econòmic). L’efecte contrari i negatiu és que han baixat els patronatges i les subvencions…

Es critica que actualment es prioritza que el nom de l’autor tingui poder de convocatòria a nivell mediàtic, més que la pura qüestió de la qualitat.
És una obscenitat, s’ha arribat als extrems de que un autor ven els drets per a fer la peli de la seua obra… abans que estiga escrita. Els productors sols volen guanyar, guanyar, sense cap compromís ni cap risc, per tant, t’acaben venent un producte. El problema d’aquesta estratègia resideix en que la gent no som borregos en un ramat, i a voltes volem provar alguna cosa diferent enlloc d’anar sempre al McDonald’s.

Parlant d’allò de “evolucionar o morir”, què penses de les publicacions digitals?
Llibre digital o en paper? La meua resposta: les dos opcions! Per què escollir? Actualment estem pensant en molts projectes, però un d’ells serà regalar una edició electrònica al comprar la de paper. Les editorials menudes ens podem adaptar més ràpidament que les grans: una bactèria té més probabilitat de sobreviure a un cataclisme que un dinosaure.

Mantens algun tipus de contacte amb col·legues d’altres editorials, o sol ser un univers estanc?
Potser perquè porto poc temps, però la veritat és que sols conec a Javier Garrit i a les associacions culturals que han editat llibres: Amics de Vinaròs, Amay… tots i totes estan formats per grans persones amb molta il·lusió i un gran esperit.

Què li diries a un jove emprenedor que vulga llançar-se al món empresarial?
Que formalitze l’empresa tot el possible, sobretot si té socis: que constitueixen bé la societat, fer-se una pòlissa, estipular-se un sou i unes atribucions…. tot per escrit i signat. I abans de realitzar-lo: pensar és gratuït! Reunir-se i planejar els projectes és gratuït, però en el moment que s’inicia un projecte, cada segon es perden diners. Treballar molt i dedicar moltes hores ja no és suficient.

El divan

Què sents quan veus llibres d’Antinea a les prestatgeries de les llibreries?

És un goig grandiós, i vore algú comprant un llibre o una revista editat per nosaltres esdevé un plaer indescriptible. Sembla una tonteria, però em fa més goig vore “en directe” una venda d’un llibre, que rebre un taló per la venda de cent. M’agrada fer el “voyeur” i vore qui l’ha comprat, si és home o dona (normalment), jove, gran, en família, etc. És molt gratificant.

Quin és el llibre que t’hagués agradat editar?
Per exemple, als Nadals del 2010 volíem editar un llibre sobre l’obra de teatre que es va fer sobre Sant Sebastià. Era un projecte en una edició bona, en paper “brillo” de qualitat, molta fotografia… per desgràcia no vam trobar prou mecenatge per a dur a terme el projecte.

Resulta dolorós dir-li “no” a un autor?
Moltíssim! La feina d’un autor és incommensurable; a part de les infinites hores perdudes en recerca, investigació i redacció del manuscrit, sempre acaba vessant alguna part de les seues memòries, impressions, sentiments… i a la fi, l’autor es troba amb l’horror de que no sols no va cobrar per a la seua obra, si no que li va costar el doble d’esforç de publicar… i el triple de vendre. Nosaltres fem el que podem, però no podem arribar a tots, no som una ONG.

Almenys podem oferir servei d’impressió en la secció d’impremta de l’empresa a preus cada volta més raonables, ja que les arts gràfiques ens adaptem als nous temps i s’està facilitant l’auto-edició cada volta més. Tot i que aquesta opció no entra dins d’Editorial Antinea, sí que permet a un autor amb ganes de veure la seua obra materialitzada poder optar a realitzar un llibre. Hi ha altres editorials que ofereixen servies d’autoedició, sobretot si compten amb una empresa que també ofereix servei d’impremta.

Quin és el títol que tornaries a publicar amb els ulls tancats?
Moltes de les primeres obres, però potser Els fets del temps, d’Alfred Giner Sorolla. Una recopilació d’articles de divulgació científica molt interessant. El “sinyor Giner” com li diem, era el nostre “Punset” vinarossenc. Evidentment, també tornaria a publicar La Pastora, del monte al mito, y El sol se extinguió en Mauthausen. També altres libres al voltant de Vinaròs que, tot i que no han tingut un gran ressò fora de les fronteres de la nostra ciutat, serviran per a futures investigacions. En aquest sentit, cal fer menció d’un llibre de Miquel Angel Baila, Lloc, vila i ciutat…., un volum en edició d’alta gamma que estudia l’evolució urbana de Vinaròs i que ha rebut un premi d’Investigació Històrica Borràs Jarque de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs.

I un llibre que mai no editaries?
Rebutjaria l’edició d’algun títol amb un contingut de temàtica de tipus xenòfob o masclista.

Más Notícias: