La Restauració 11. Guerra Civil I: Uns mesos d’esperança i terra cremada – Vinaròs 1936-1937

,

A la victòria del Font Popular els extrems socials entraren en una confrontació sistemàtica que recreà l’ambient esperat pels conspiradors que aparegueren als ulls de la burgesia com la taula de salvació. En els plans dels colpistes no entrava la monarquia perquè el que hi havia en la pugna no era liquidar la República sinó eradicar de la societat espanyola l’estigma de la revolució: comunisme, socialisme i anarquisme. A diferència del marxisme i la socialdemocràcia, la burgesia tenia clar que la única revolució pendent no era liberal sinó socialista. Aquesta dicotomia hagué de dirimir la guerra civil en dos camps de batalla diferents però convergents: feixistes i antifeixistes a les trinxeres i contrarevolucionaris i revolucionaris a la rereguarda. Dos fronts que en realitat eren un sol: feixistes, socialdemòcrates, republicans i estalinistes contra les milícies pretesament revolucionàries.

18,00 

Autor
Idioma Valencià
ISBN 978-84-17351-97-7