La Restauració 14. Guerra Civil IV: L’infern d’una guerra acaba amb l’armistici, el d’una guerra civil no té final – Vinaròs 1938-1940

En aquest treball de més de vint anys he fet un esforç de neutralitat ideològica amb la intenció d’aproximar al lector la realitat del fets sense identificar-me amb els corrents revolucionaris o contrarevolucionaris que protagonitzen els últims quatre volums. He considerat immadura la revolució, incapacitada per entendre que una nova manera de viure i establir relacions productives entre iguals no es possible sinó es deconstrueix el poder i substituir-lo per la voluntat col·lectiva.

Tanmateix, la veritat històrica es inabordable perquè els protagonistes són éssers humans complexes i contradictoris i els pocs historiadors que ens esforcem per mantenir la neutralitat estem contaminats pel la realitat viscuda que transferim a la nostra percepció dels fets. Amb això no vull dir que hi ha moltes veritats sinó diversitat d’influències ideològiques que graviten sobre historiadors i lectors. Dit això, veritat només n’hi ha una i inabordable, però el lector haurà d’elegir entre la seua i la que li ofereixen amb el convenciment que només s’hi aproximarà.

La veritat històrica es una construcció mental basada en l’estudi de la documentació a través dels valors amb que l’investigador interpreta la realitat social. Des d’aquests valors les persones actuem social i políticament i intentem ser coherents.Així mateix, els investigadors estudiem la coherència dels protagonistes respecte el que diuen que són i el que realment fan. La coherència o incoherència dels protagonistes determina que els seus fets tinguen una transcendència positiva o negativa. A la realitat històrica només podem aproximar-nos, perquè la subjectivitat del historiador sempre estarà determinada pel propi substrat ideològic i la selecció documental sobre la qual basarà l’estudi dels fets.