La Restauració 2. La regència de Maria Cristina. Vinaròs (1885-1902)

El contingut del primer volum ens mostrà una ciutat que intenta refer-se del daltabaix originat pels conflictes del sexenni, alhora que es resisteix a les pressions centralistes de l’Estat, mentre la població s’esforça per sobreviure aliena a les maniobres del poder. La contradicció entre la voluntat centralista de l’estat i la feblesa del seu aparell burocràtic, xocà contra la fortalesa de l’entramat polític local i provincial. El resultat fou la constitució d’un règim caciquista que tenia un peu a l’Estat i l’altre a les Diputacions provincials.

En aquest segon volum es descriu com la maquinària centralitzadora va avançant a cops de decret i va doblegant la resistència dels ajuntaments a convertir-se en instruments recaptadors de l’Estat. La mort d’Alfonso XII esdevingué quan Vinaròs començava a integrar-se al nou règim i iniciava un període d’expansió vitivinícola que accelerà el ritme econòmic i productiu. Conjuntura que va influir directament en la redefinició de les relacions politiques i dels diferents estaments socials, en materialitzar-se la dinàmica capitalista promoguda per la revolució liberal. La conseqüència dels canvis en l’estructura social de Vinaròs, és el que s’analitza en aquest segon volum.

Col·lecció: “Història de Vinaròs del 1876 al 1939”